La història de Jose Tomas i Barcelona

El primer dia que va torejar José Tomás a Barcelona, va ser el 4 d’agost de 1996, curiosament i com si es tractés d’una premonició torejava amb el fill de l’ídol de l’afició catalana. Chamaco estava al corredor, i veia com el seu fill també Antonio Borrero entrava en comitiva amb un desconegut Jose Tomás. El gran Chamaco al corredor i Jose Tomás a la sorra, passat i present dels toros a Barcelona units a La Monumental.

El cartell d’aquell dia el formaven Chamaco, Pepín Liria i Jose Tomás, els bous eren de la ramaderia de El Sierro.

El debut de Jose Tomás a Barcelona,  no va ser tan exitós, com les seves darreres compareixences a La Monumental ,a l’inrevés va ser bastant apàtic a causa de la manca de bravura que van demostrar els bous de El Sierro, tot i això la valentia del xicot va agradar dins de l’ambient taurí de la ciutat i això va fer que el destre de Galapagar tornés a l’any següent, el 13 de juliol de 1997 per a torejar bous d’Alcurrucen. El triomf de Jose Tomás es resistia, i atenent a la dita de “A la tercera, va la vençuda” aquest va arribar el 24 de maig de 1998, en la seva tercera actuació a Barcelona, en una cursa de Jandilla i acompanyat de Litri i Rivera Ordoñez, aquell dia va guanyar les dues orelles del tercer bou,i la crònica de La Vanguardia va titular ¡Muchas gracias, Tomás!.  Barcelona entregava la clau de la Porta Gran de  la seva plaça de toros a José Tomás, nou ídol de l’afició que la va conservar per sempre.  José Tomás va obrir aquesta porta el 13 de juny de 1999, aquell dia ja es van omplir tots els seients de  La Monumental per veure a José Tomás, príncipe del toreo, tal i com el van batejar a La Vanguardia, després de que guanyes dues orelles a un bou de Jandilla i altres dues a un bou de Garcigrande. Només, un més mes tard, el 18 de juliol de 1999 José Tomás o el monstruo, com ja li deien va tornar a Barcelona, i Espartaco i Enrique Ponce, van veure com tornava a obrir la Porta Gran de La Monumental, després de  guanyar tres orelles de dos bous de Teófilo Segura. I en el mateix any de 1999, el 13 de setembre, el crític Antoni Gonzalez, va tornar a titular La apoteosis del maestro, després de que Jose Tomás obrís novament  la Porta Gran de La Monumental després de guanyar dues orelles d’un bou de Torrealta i altres dues d’un bou de Nuñez del Cuvillo, aquella tarda Espartaco i Rivera Ordoñez contemplaven impotents com el públic demanava la cua com a premi, dels dos bous de José Tomás. Espectacular.

A la temporada següent, Jose Tomás va tornar a Barcelona, concretament el 16 de juliol de  l’any 2000, tarda que es va convertir en un enfrontament directe entre Enrique Ponce i José Tomás per la greu agafada que va patir Miguel Abellán. El duel entre els dos toreros més importants el va guanyar  Jose Tomás que va tallar cinc orelles dels bous de  D.Joaquin Nuñez, i va creuar una altra vegada més la Porta Gran, mentre que Enrique Ponce no va poder més que guanyar dues ovacions. Per aquesta època la conjunció entre l’afició de Barcelona i Jose Tomas, era total, i les seves actuacions en La Monumental es contaven com èxits rotunds i  com tardes que passaran a la historia del toreig a Barcelona, com la de la del  23 de juliol de 2000,quan Jose Tomás vestit de seda rosa i or, va guanyar quatre orelles i una cua de bous de Domingo Hernandez i Garcigrande, compartint cartell amb els impotents Joselito i Francisco Rivera, el diari ABC el va proclamar com a Rey del toreo. Finalitzava per a Jose Tomás i per Barcelona la temporada taurina amb 4 actuacions a La Monumental  i 4 Portes Grans guanyades, era la sèptima consecutiva. El 22 d’abril del 2001, va arribar la vuitena, Jose Tomás es va anunciar amb Finito de Córdoba i el Juli en una correguda de Zalduendo, en aquesta ocasió els tres toreros van sortir per la Porta Gran. Una altra assistència i una altra victòria, els aficionats mostraven pleitesia  al Rei Jose Tomás, que es passejava triomfal  el 27 de maig de 2001 després de guanyar dues orelles d’un bou de Juan Pedro Domecq, en presència de Joselito i Morante de la Puebla. Els bous de Hermanos Sampedro no van voler contribuir a la desena porta gran consecutiva,el 22 de juliol de 2001 però l’afició de Barcelona omplia les grades de La Monumental, per veure el que era capaç de fer José Tomás tan sols amb un tros de tela a les mans. El triomf exultant va haver d’esperar fins a la fira de la Mercè d’aquell any, el 23 de setembre de 2001 Finito de Córdoba i el Juli, acompanyaven a creuar l’ombra’l de la Porta Gran a Jose Tomás que va guanyar dues orelles a un bou de Nuñez del Cuvillo.  La següent temporada de 2002 va ser la més discreta de Jose Tomás a La Monumental i la de l’adéu. Va actuar dues vegades a Barcelona, la primera el 21 d’abril i va guanyar una orella d’un bou de Carmen Lorenzo. La segona va ser la més  desafortunada, el 9 juny de 2002 el Déu va descendre al terra de la manera més cruenta possible, xiulat pel seu públic devot que l’havia encalçat tantes vegades, els bous de Zalduendo no arribaven a novells i l’afició va estar en contra en tot moment. Pocs mesos més tard, Jose Tomás afectat per decebre al públic de Barcelona, al seu públic, anunciava la seva retirada.

Cinc anys de reflexió, i mil perdons pels xiulets. Barcelona estava òrfena i el Déu va tornar en un passeig triomfal el 17 de juny de 2007, una fita que va quedar per a la historia i que va acaparar totes les portades dels diaris, arribant fins i tot a la primera plana del The New York Times. El 17 de juny de 2007 tornava Jose Tomás a vestir de torero,triomfal  de purísima y oro i a La Monumental, acompanyat per Finito de Córdoba i Cayetano, va guanyar tres orelles de dos bous de Nuñez del Cuvillo. La Barcelona taurina tornava a empènyer al seu ídol cap al cel. Mesos més tard, El diumenge 23 de setembre La Monumental va viure una altre tarda màgica, concloïa la temporada taurina i s’anunciava Jose Tomás que va entregar la clau de la Porta Gran a César Rincon que es retirava dels toros i va guanyar tres orelles de dos bous i a l’altre carceller de La Monumental, el català Serafín Marin que vestit de grana i or va guanyar dues orelles dels bous de Nuñez del Cuvillo. La idíl·lica temporada següent de 2008, esta marcada per la tarda del 21 de setembre, però  la va iniciar Jose Tomás el 20 d’abril a La Monumental, en una tarda  acompanyat per Finito de Córdoba i el Juli, que es van torejar bous de Domingo Hernández.  El 21 de setembre de 2008, el toro Idilico de la ramaderia de Nuñez del Cuvillo va ser indultat per Jose Tomás, en una tarda d’emoció desbordada en la que literalment va Barcelona es va rendir a la religió del tomasisme. El torero José Tomás va guanyar una orella i el Déu de la Tauromàquia va perdonar la vida d’un bou. Serafín Marin també va poder guanyar una orella aquella tarda enmig d’una catarsis col·lectiva.

Així amb tardes de tots els colors, on abunden es clar els triomfs i les alegries, arribem a la darrera temporada de 2009 culminada per la proesa  de matar tot sol sis bous en una mateixa tarda, la del 5 de juliol, cinc trofeus dels bous i una fita més important reunir a tot el mon tauri a La Monumental, convertint per un dia Barcelona capital taurina. La campanya finalitzava el 27 de setembre amb la presencia a la plaça de Julio Aparicio i Morante de la Puebla i la última actuació de Jose Tomás a Espanya. A La Monumental 20.000 fidels tornaven a vuere un altre triomf cuatre orelles de dos bous de Nuñez del Cuvillo. La Porta Gran, la porta del Cel oberta al seu Déu.

Anuncis

2 Respostes

  1. OTRO DATO MAS

    Quisiera añadir a todos estos datos de la redaccion que, Jose Tomas debuto en Barcelona como novillero el 18-8-94 teniendo como compañeros a Cesar Manrique y a Canales Rivera. En esta novillada se lidiaron novillos de Buenavista, fue televisada por A3 TV y Jose Tomas colocaba banderillas, esa tarde corto dos orejas y fui testigo de la misma. Tambien lucia traje rosa y oro igual que el dia del rabo con Joselito y Rivera Ordoñez.

    Otro dato que hay que añadir al comentario es que Jose Tomas NUNCA FUE HERIDO en nuestra Monumental, afortunadamente no paso de una voltereta sin consecuencias y como fe de errata cabe decir que la ultima tarde no fueron tres orejas, sino cuatro.

    El idilio de Jose Tomas con Barcelona NO SE PUEDE DISCUTIR, este diestro se supo identificar con el pueblo catalan y nosotros con el tambien. La historia de Barcelona y nuestra Monumental no se podra escribir sin: BERNADO-CHAMACO Y JOSE TOMAS. Saludos amigos

  2. La historia aun no está cerrada y solo cabe esperar que siga sumando triunfos. Si salvamos el tema de la ILP, que nadie dude que en buena parte será por lo conseguido por Jose Tomas estos años pues ha puesto en la boca de la gente de aquí la palabra toros y con ello el debate y el aflorar de mucha gente anónima y famosa que vuelve a ilusionarse al acudir a la Monumental.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: