Sabies que…

Sabies que… 

… Pedro Aixelà “Peroy” va ser el primer torero català. I que el primer bou que va matar, es deia Peinero i era de la ramaderia de José Bermejo, va ser lidiat en cinquè lloc, en la correguda que es va celebrar l’1 de juliol de 1855 a la plaça de braus de la Barceloneta. Els fets van ser de la següent manera:

 El públic es va sorprendre, quan després de fer la feina el matador Manuel Arjona, es va dirigir a la Presidència acompanyat per Pedro Aixelà “Peroy” (un torero de Torredembarra que encara havia matat un brau) per sol·licitar l’autorització de que en Pedro Aixelà “Peroy” donarà la mort al seu brau.

 Es va concedir al permís sol·licitat, llavors el jove torero català va trobar-se amb el brau, però abans de perfilar la mort el va torejar bé una estona. L’estocada  va ser molt encertada i va provocar un gran deliri en tots els assistents catalans. Per a l’afició de Barcelona, era un fet insòlit  veure torejar un torero català, i mes insòlit encara fer-ho tan bé.

 Va ser un fet molt important, que va tenir reso a la premsa de l’època, que va quedar reflectit:

 “¡Molt bé por la gente fina!
 ¡Visca la sangre torera!
 Puede nuestra barretina
 medirse con la montera.”

Sabies que…

 …la primera vegada que una banda de música va amenitzar la feina de un torero va ser a Barcelona. Va ser a l’antiga plaça que hi havia a la Barceloneta, el 13 de maig de 1877, en un espectacle en el que hi actuaven Rafael Molina “Lagartijo”, Villaverde i Manuel Molina, i els braus eren de la ramaderia de Ripamilan.

Mentre “Lagartijo” estava torejant el seu bou, la feina era tan bona i espectacular, cosa que va sensibilitzar al públic desmesuradament, que espontàniament i sense cap precedència, va començar a cridar ¡música!¡música!. Llavors els musics van començar a tocar, acompanyant la feina  de “Lagartijo”.

Des de llavors, es costum a les plaçes de braus, de tot el món, que quan una feina es sensiblement  bona, la banda de música acompanyi al torero.

Sabies que…

…per primera vegada a la història de Catalunya, l’espectacle taurí no va ser presidit per un reperesentant del govern. Es habitual que un comisari del Cos Nacional de la Policia, presideixi l’organització de l’espectacle. Però el 28 de juny de 2009, per primera vegada a la història, l’espectacle va ser presidit per un aficionat a la festa dels bous. El seu nom es Juan Molina Rodriguez. L’espectacle va ser una “novillada” i vàren actuar Roman Perez, Luis Miguel Casares, i el català Jesús Fernández.

Sabies que…

… La plaça de braus d’Olot es la més antiga que existeix a Catalunya, data de 1854 i está catalogada com a bé de protecció patrimonial.  Està construida sobre la base del volcà Montsacopa. El conjunt es de planta circular, els seus murs están construits amb pedra volcànica.

Sabies que..

…el mític Manolete, va torejar bous de Miura a Barcelona. Va ser el 20 de abril de 1944, tres anys abans de la tragica mort que li va donar Islero, bou de Miura, el 28 d’agost de 1947 a Linares.

Sabies que…

…Pedro Aixelà “Peroy”, el primer torero català va rebre l’alternativa el 12 de juny de 1864. Tot i ja havia matat un brau en una placa. Pedro Aixela Peroy, va rebre l’alternativa el 12 de juny de 1864, a la plaça de braus de El Torín a la Barceloneta. El seu fadrí va ser Julián Casas “Salamanquito” i el seu primer bou es deia Silletero, de la ramadería del Marqués de la Conquista.

Sabies que…

…la única vegada que Jose Tomás va torejar 6 braus va ser a Barcelona. Va ser el passat 5 de juliol de 2009, era la primera vegada que Jose Tomás torejava 6 braus ell sol, i va ser tot un éxit artístic i de públic, es va tornar a omplir la plaça, i va tenir tanta repercusió que la fita va ser portada del prestigiós diari The New York Times.

Sabies que…

…Toquen els segadors abans de l’espectacle taurí. Concretament és a Ceret, a França, a la Catalunya Nord. La banda de música toca l’himne de Catalunya, “els segadors” abans de cada espectacle taurí. Es una manera de reivindicar la catalanitat de la vila i dels braus.

Sabies que…

…La primera correguda de braus a Barcelona va ser l’any 1387.Se’n te constància que en aquest any 1387 (s.XIV) durant el regnat de Joan I, es van portar a Barcelona tres braus i tres “mata-braus”, que era com s’anomenaven als toreros. Aquesta es la primera prova escrita de la celebració d’espectacles taurins a Catalunya, i es conserva a l’Arxiu de la Corona d’Aragó a Barcelona.

Sabies que…

…el polifacètic artista Ignacio Sánchez Mejias, va rebre l’alternativa a Barcelona el 16 de març de 1919, i que el seu fadrí va ser el seu cunyat José Gomez Ortega “Joselito”.

Sabies que…

…ell sol va donar mort a sis miures a Barcelona. El 7 d’octubre de 1900, a la plaça de braus de Las Arenas, es van lidiar braus de la ramaderia de Miura. Durant la lidia del primer brau va ser pres i mort Domingo del Campo “Dominguin”, llavors  el seu company Jose García “Algabeño”, va haver de donar mort als sis braus de Miura.

Sabies que…

…a Barcelona es a on s’han alternativat més toreros sudamericans.

Sabies que…

…va descabellar sense entrar previament a matar.Va ser “Curro Cuchares” a la plaça de braus de Las Arenas, el dia 1  de setembre de 1853, quan va agafar l’espasa de creueta, sense entrar prèviament a matar.

Sabies que…

…la primera correguda de braus a Barcelona es va celebrar el 3 de desembre de 1601, amb motiu del naixement de la princesa Ana Maria Mauricia, primera filla del rei Felip III,  i que per a la seva representació es va improvisar una plaça de braus davant del Palau dels Virreis de Catalunya, al final de la Porta del Mar.

Sabies que…

…Camacho també omplia La Monumental. Eren els anys 50 i “Chamaco”, era el gran ídol de l’aficció barcelonesa, tan sols ell com a reclam, omplia la plaça de bot en bot. Fins i tot, l’empresari, anunciava “Mañana Chamaco y dos mas”. El márqueting de l’època i la picaresca de l’empresari Pedro Balaña, va fer que quan “Chamaco”, no podia torejar a Barcelona, anunciés “Mañana Camacho y dos más”, creant així la confusió entre l’aficció i venent totes les entrades disponibles.

Sabies que…

…el 23 de setembre de 1923, es va celebrar l’últim espectacle taurí a l’antiga plaça de la Barceloneta. Va ser una correguda de braus novells, els joves del cartell eren Isidro Todo, “Alcalareño II” i Ramiro Anlló “Nacional chico”, el ramat eren de Hidalgo.

Sabies que…

…el primer  bou indultat  a Barcelona, va ser Culebro de la ramaderia d’Andres García. Va ser lidiat a la placa de braus de la Barceloneta, l’1 de setembre de 1889. Va ser un cas molt curiós, ja que va plantar una lluita molt brava en el terç de les vares, i després de la tanda de la muleta, se li va premiar amb l’indult, llavors el ramader Serafín Gallego va saltar a la plaça i va acariciar el brau , abans de tornar als torils.

Sabies que…

…la temuda i brava ramaderia de Victorino Martin, ha lidiat toros només en tres vegades a Barcelona, i que dos d’aquestes tres les vàren lidiar toreros catalans? Els bous de Victorino Martin van venir per primer cop a La Monumental el 17 de juny de 1979 i va torejar el català Joaquin Bernardó amb Miguel Marquez i Ruiz Miguel. El 7 de juliol de 1996 va ser la segona vegada, i la tercera en va ser el 21 de setembre de 1997 i l’espasa català que va torejar en va ser Cesar Perez amb Manuel Caballero i Raul Gracia ” el Tato”.

Sabies que…

…un català va inaugurar la plaça de toros de Acho a Perú? Va ser Manuel d’Amat i de Junyent. Que va ser Virrey del Perú desde 1761 fins a 1776. Durant el seu virregnat va construir moltes infraestructures i edificis singulars, entre ells la plaça de toros de Acho i va participar en la seva inauguració el 30 de gener de 1766.

Anuncis

6 Respostes

  1. en ceret, tambien tengo entendido que la sardana (creo que se escribe asi) sustituye al pasodoble, por aportar mi granito de arena

  2. A més, a Ceret els rascladors van vestits a l’usança catalana, no hi ha banda sinó que hi ha cobla, tots els rètols són en català; entre el cinquè i el sisè toro, amb la plaça en peu, es toca ‘La Santa Espina’ i, sobretot, hi ha un culte al toro qúe és exemplar.

  3. Ceret es un ejemplo en muchos sentidos. Francia, en lineas generales, es un ejemplo a seguir para el futuro de la Fiesta tal y como la conocemos. Su seriedad, su profesionalidad, su amor a la Fiesta, su profundo respeto a cada instante de la lidia, los precios que pagan a los profesionales y el nivel de exigencia en consonancia… la convierten en cabecera y motor de la actual Fiesta . Tan odiada como puede estar por aquí por los sectores que ya conocemos, tiene el apoyo gubernamental sin tapujos ni medias tintas, público y sin rodeos con lo que el debate, aunque algunos lo fomentan, realment eno existe. Un ejemplo a seguir.

  4. Jose Tomas desde su etapa de novillero, en Barcelona tan solo obtuvo tardes de triunfos y nunca fue herido. De ahi nace su idilio con la Ciudad Condal.

  5. En este apartado de sabias que… quisiera recordar una de las mas bellas faenas, realizada en esta plaza y esta fue a cargo de uno de los llamados Principes del Toreo nuestro estimado LUCIO SANDIN, yo creo que desde aquella tarde, el se quedo para siempre en Barcelona.
    Fue un toro al que le colocaron banderillas negras, al coger la muleta la aficion quedamos enmudecida pues este hombre con un la vista mermada y el pedazo de marrajo que tenia enfrente y por terrenos cercanos a chiqueros era para verlo…
    Le enjareto unos trincherazos y realizo una faena de ensueño, aquel animal parecia, hasta NOBLE…entonces entendi, lo que es torear, lo que era el ARTE y porque le llamaban Principe. Vaya torero.
    Anecdota incluida corto las dos orejas mas que merecidas, pero lo sacaron por el patido de cuadrillas, hacia la calle Diputacion… Yo estaba alli iba de negro azabache, me gustaria que alguien me recordara el cartel y la fecha. Fue memorable.
    Ese fue “Junco Carabanchalero” vaya torero.

  6. Otro cartel de lujo para una una triste despedida, la ultima tarde de FRANCISCO RIVERA PAQUIRRI, aqui se hizo matador y un mes antes de irse aqui se despidio, ese cartel era Paquirro- Damaso Gonzalez y Emilio Muñoz.
    Paquirri corto una oreja, pero Emilio Muñoz esa tarde dio un autentico recital de buen toreo. Fue alla por el 26 de Agosto de 1984 un mes antes de la fatidica tarde de Pozoblanco.
    ¿Es correcta esta fecha?.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: