Història

El toro és un element clàssic que forma part de les festes dels països mediterranis des de fa segles. Les celebracions amb participació de braus han anat evolucionant al llarg dels anys, segons els habituals factors externs.

A Catalunya hi ha constància documentada de la celebració de correbous i espectacles amb bous, des del segle XV. Ripoll, Camprodon, Figueres, Vallfogona, Sant Andreu de Llavaneres, Vic, Tortosa, Cardona i Olot són només alguns dels pobles on se celebren, o s’han celebrat, festes amb braus.

Al contrari del que es pugi pensar, les curses de braus, tal com les entenem actualment, no són una tradició andalusa. De fet, abans que se celebressin a Andalusia, ja se’n celebraven espectacles amb bous braus al sud de França, a Catalunya i al País Basc.

El paper de Catalunya i dels toreros catalans en l’evolució de l’art de la tauromàquia ha estat crucial. Moltes de les lleis i tradicions van ser creades aquí. Barcelona va ser, durant molts anys, la ciutat més important del taurí, i va arribar a mantenir, amb èxit, tres places a la vegada on es celebraven espectacles taurins setmanals, amb els millors toreros de l’època.

La historia de les places de braus a Barcelona, comença el 1834, amb la inauguració de la primera plaça de braus que hi va haver a Barcelona. Coneguda popularment com El Torín, va ser projectada per l’arquitecte Josep Fontserè. Estava situada al barri de la Barceloneta, va tancar les seves portes el 1923, després de gairebé un segle d’espectacles taurins continuats.

La segona plaça que es va inaugurar a Barcelona és la de Las Arenas, que es va construir el 1900 seguint l’estil mudèjar, molt de moda en la construcció de les places de toros de l’època. El disseny era de l’arquitecte August Font i Carreras, tenia capacitat per a 14.900 espectadors. L’última cursa de braus s’hi va celebrar el 9 de juny de 1977. Van participar Jose Manuel “Dominguin”, Armillita Chico y Tomás Campuzano, el ramat era de Maria Antonia Laa.  Las Arenas, pròximament serà un centre comercial.

El 1914 es va inaugurar La plaça de l’Esport, la tercera plaça de Barcelona, finançada per l’empresa Milà i Camps (la família propietària de la Casa Milà del Passeig de Gràcia). Després d’algunes reformes, la plaça es va re-inaugurar dos anys més tard amb el nom de La Monumental. De La Monumental, ja ne’m parlat perquè es la nostre plaça i la única en la que encara es fan curses de braus a Barcelona.

No solament Barcelona ha estat un centre taurí important, sinó que, a la província de Girona, nombrosos municipis també han tingut plaça de braus amb els seus espectacles, com per exemple Olot, Figueres, Lloret de Mar, Roses, Vidreres o Torroella de Montgrí.

4 Respostes

  1. Ante todo felicitarles por esta maravillosa web, pues hacen falta iniciativas como esta y valientes dispuestos a llevarlas a cabo.

    Un ole muy grande por ustedes.

    He tenido este año la oportunidad de acudir a tres festejos en la monumental y de charlar con aficionados catalanes y fue una gratísima sorpresa.
    Aprender de personas que han sido testigos de la historia del toreo desde los asientos de esa plaza.

    Barcelona ha sido la capital del toreo durtante muchos años, y la única ciudad con dos plazas de primera.

    Por no hablar de los grandes artistas salidos de esa tierra com Mario Cabre o el Quimet Bernadó.

    Desde mi mas humilde posición, estoy a su disposición para aquello en lo que pueda colaborar.
    Tan solo siento, no poder expresarme en catalan, pues no son los idiomas, mi fuerte, je,je,je.

    Un cordial saludo.

  2. AL EQUIPO MEDICO DE NUESTRA MONUMENTAL

    La historia del toreo no se puede escribir, sin hacer mencion a esos ANGELES DE LA GUARDA, de nuestros toreros, ellos forman parte de nuestra aficion, pues yo me atreveria a decir que no se puede ser cirujano de toreros si no te gustan los toros, creo que es materialmente imposible.
    Hoy nos acaba de dejar una de esas figuras del quirofano el Dr. Ricardo Bistuer cirujano de nuestra Monumental a lo largo de treinta años. ¿Cuantas y cuantas cogidas de gravedad habran pasado por sus manos para dejarnos de nuevo al torero en pie y seguir plasmando bellas obras de arte ?. Otros desgraciadamente se perdieron, pero en sus manos seguro estoy que fueron hasta el limite de sus posibilidades.
    Barcelona junto con Madrid, Sevilla, Zaragoza y Bilbao, siempre gozaron de excelentes equipos medicos, los toreros saben que en estas plazas y en estas manos es TODA UNA GARANTIA en caso de que haya un percance, ellos saben QUE DEPUES DEL PASEILLO TIENEN LA PRIMERA OREJA CORTADA, porque tienen tras de si unos grandes profesionales que salvaguardan sus vidas.
    En algunos casos fueron materialmente imposible realizarlos, los ultimos recuerdos tragicos en nuestra Monumental fueron : 5-10-1952 Mariano Alarcon subalterno al ser alcanzado antes de entrar en el burladero, 25-5-1958 Rafael Martin “El Zorro”, 3-6-1973 Joaquin Camino herido en el torax por el toro “Curioso” de Atanasio Fernandez (hoy ganaderia en extincion). 11-8-1974 Jose Falcon al dar un natural es herido en el muslo izquierdo de extrema gravedad por el toro “Cucharetero” del Hoyo de la Gitana.

    Pero lo dicho, el prestigio de estos grandes equipos siempre estuvo a la altura de las circunstacias, ya que la gravedad de las heridas superaron a la propia entrega de esos eminentes medicos y de ello saben muy bien los toreros.

    Por eso quisiera recordar a todos esos grandes cirujanos que formaran para siempre parte de la historia de nuestra Monumental Dr. Olive Guma, Dr. Ricardo Bistuer, Dr. Olive Millet, Dr. Olsina y como no ese gran aficionado Dr. Enrique Sierra. SI SEÑOR ESTE ES UN CARTEL DE PRESTIGIO PARA NUESTRA MONUMENTAL, vaya ese brindis al cielo al Dr. Bistuer.
    En manos de estos grandes profesionales tambien esta la GARANTIA DE NUESTRA FIESTA… VA POR ELLOS.

  3. Demanaria que algun expert en la història de la tauro maquia m’aclarís aquest dubte: si les curses de braus tenen una llarga tradició catalana, com és que tot el vocabulari taurí és castellà?

  4. Eduard, la resposta sembla sencilla durant 40 anys de dictadura hi va haver una prohibició sobre les llengües nacionals, tant com el Català, el Valencià i l’Eusquera van estar prohibits. A més com ja abans, en aquest àmbit, el llenguatge emprat erael castellà, va ser el que es va imposar. Però t’aseguro que tinc un diccionari de llengua catalana sobre el llenguatge taurí, traduccións i descripcions de les expresions utilitzades.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: