Efemèrides

El 25 de març de 1928 el destre mexicà Fermín Espinosa “Armillita Chico” va rebre l’alternativa a la plaça de toros Monumental de Barcelona de mans del  seu germà Juan Espinosa. Com a testimoni de la cerimònia va actuar Vicente Barrera, i el seu primer bou va ser Bailaor de la ramaderia de Antonio Pérez.

EL 25 de març de 1961, es va celebrar l’ultima cursa de braus a la plaça de toros de Vic, amb l’actuació dels toreros Agustinillo, Alfonso Merino i Enrique Molina.

Anuncis

Efemèrides

El 19 de març de 1969 el torero Dámaso González es va presentar com a torero novell a La Monumental de Barcelona. Va ser en una cursa de vedells de la ramaderia de Ramos Matías, en la que varen actuar Juan Asenjo castro “Calero”, Manolo Maldonado i Dámaso González.  El primer vedell de Dámaso González es deia Construido i pesava 381 kg. Va obtenir un triomf sonat i va guanyar 2 orelles i cua i va donar dos voltes a l’anell.

Efemèrides

Avui fa 81 anys que el destre Jose Pastor, va rebre l’alternativa a la plaça Monumental de Barcelona. Va ser el 17 de març de 1929 i el seu fadrí va ser el torero Antonio Márquez i va actuar com a testimoni de cerimònia Joaquin Rodríguez “Cagancho”. El seu primer bou va ser Bruijto de la ramaderia de Aleas.

El 17 de març de 1935 a La Monumental de Barcelona es va celebrar una espectacular cursa de braus en la que van actuar els toreros Victoriano Roger “Valencia II”, Marcial Lalanda i Manolo Bienvenida.

Inauguració solidaria

El món del toro es considera solidari des de sempre, son incomptables els espectacles que s’han organitzats per recaptar diners per als més desfavorables, per a ONG’s  o per a companys malferits. A Barcelona concretament, també podem parlar d’espectacles celebrats amb aquesta finalitat, el més recent va ser el passat 5 de juliol, quan el torero José Tomás va torejar 6 bous tot sol i en va donar els diners a dotze ONG’s catalanes. Però hi ha una anècdota que té més d’un segle d’història, ens em de remuntar fins als dies previs a la inauguració de l’antiga plaça de braus de Las Arenas de Barcelona  es que va ser 29 de juny de 1900 amb un cartell en el que figuraven els toreros Luis Mazzantini, Antonio de Dios “Conejito” i Jose García rodriguez “Algabeño” per a lidiar braus de El Duque de Veragua.

Per commemorar aquesta fita, la nit anterior hi va haver un sopar a l’antic Hotel Oriente, que estava situat a Les Rambles. A aquest sopar van assistir-hi els empresaris i constructors de la  nova plaça construïda, l’escultor valencià Mariano Benlliure, i els toreros que actuarien en al dia següent en la inauguració de la plaça, Luis Mazzintini i Antonio de Dios “Conejito”.

A les postres, el gerent de la plaça, el sr. Guarner, va proposar la celebració d’una cursa de braus de caràcter benèfic, cedint ell gratuïtament la plaça, i que la recaptació aniria destinada a l’Hospital d’Obrers de la ciutat de Barcelona. En aquesta proposta es van afegir els senyors Macaya (conseller de l’ajuntament) i Solà (industrial), fent-se càrrec de la meitat de les despeses ocasionades en l’organització d’aquest espectacle i assegurant que el Cercle Eqüestre i el Liceu paguin l’altre meitat de les despeses. Els toreros Luis Mazzantini i Antonio de Dios “Conejito” també es van oferir a actuar gratuïtament per la causa i l’artista Mariano Benlliure a pintar el cartell.

Un espectacle a plaça partida

Uns espectacles peculiars dintre de la tauromàquia, es celebraven entre els segles XIX i principis del segle XX, eren les curses a plaça partida. És a dir, al mig de la plaça es construïa transversalment una barrera de fusta per dividir el cercle en dos, i es feia alhora una cursa a cada banda de la plaça. Aquests espectacles eren molt atractius a la plaça gaditana de El Puerto de Santa Maria, ja que aquesta es la plaça mes gran construïda d’Espanya. La ultima representació d’aquest tipus es va celebrar també a El Puerto de Santa Maria el 14 de juliol de 1995, i entre els toreros que van actuar podem destacar els coneguts Victor Puerto, Oscar Higares o José Luis Moreno.

A Barcelona, aquesta modalitat no es va enraigar, no obstant també a La Monumental es va celebrar un espectacle tan curiós com aquest, que data de l’11 d’agost de 1901, i gràcies a Manuel Salmeron hem pogut aconseguir el cartell que té més d’1 segle d’història!

Recordant a Manolete

El passat diumenge D. Fernando del Arco,  va fer una repassada sobre la vida de Manuel Rodríguez Sanchez, per a qui encara no l’ha relacionat, mes conegut com a Manolete. El conferenciant va aportar les dades que vinculen a Manolete amb Barcelona, a més d’explicar anècdotes que traspasen allò que es estrictament taurí.

Manolete va néixer a  Cordoba el 4 de juliol de 1917 i el seu decés va passar a la història el 29 d’agost de 1947, després de que Islero de Miura l’agafés mortalment el dia abans a la plaça de Linares.

Però repassant la vinculació de Manolete amb la nostra ciutat, cal dir que la primera vegada que va torejar Manolete a Barcelona ho va fer  a la plaça de toros de Las Arenas, la nit del 22 de juliol de 1933, quan formava part d’un espectacle cómic-taurí i musical que realitzava la “Banda de los Califas”. Aquella primera tarda ja va convèncer a D.Pedro Balañà que va comentar a Juan de Lara (cap de la “Banda de los Califas”)- “Cuando este chico toree con picadores, avíseme, quiero darle una oportunidad. Ha toreado con mucha tranquilidad y ha matado muy bien”.

Va ser ja en la primera que Manolete va torejar a Barcelona l’1 d’octubre de 1939, quan ja va triomfar, aquella tarda va guanyar 2 orelles i cua d’un toro de la ramaderia d’Atanasio Fernandez.

Mes tard i com a torero consagrat, Manolete va fer de la plaça de toros Monumental la seva referència, ja que de les 509 tardes que va torejar en tota la seva carrera, a Barcelona ho va fer 70 vegades. I també va ser a Barcelona on va iniciar la seva campanya les temporades de 1940, 1942, 1943 i 1947. A Barcelona, Manolete va torejar amb totes les figures de la època com a Marcial Lalanda, Domingo Ortega, Antonio Bienvenida o Pepe Luis Vazquez.  

Amb el mexicà Carlos Arruza va mantenir una dura rivalitat a la plaça que va tenir La Monumental com a escenari  en un munt d’ocasions, fins a arribar a torejar durant quatre tardes seguides a la Fira de la Mercè de 1945.

Els èxits a Barcelona eren continus ja que va guanyar 92 orelles, 27 cues, i tot i que aquest premi ja s’ha eliminat també va guanyar 9 potes. A la foto de la dreta es troba Manolete fent un pase natural un toro enorme de la ramaderia de Miura, i va ser presa el 2 de juliol de 1944 a La Monumental de Barcelona.

Però amb l’empresari D. Pedro Balañà també hi va haver diferencies: Manolete tenia reservats als corrals de La Monumental uns bous de la ramaderia de Tovar per a una cursa posterior, però l’empresari va aprofitar les dates lliures i va organitzar la primera actuació a Espanya del mexicà Carlos Arruza, en un cartell que també estava el català Mario Cabré. Aquest fet, va enutjar a Manolete que va estar sense torejar a Barcelona durant quasi un any.

La temporada de 1946 Manolete no va torejar a Espanya i només va fer campanya americana. Però el 22 de juny de 1947 va tornar a La Monumental i en unes declaracions premonitòries al diari ABC, va manifestar que aquesta seria la seva darrera temporada. Només dos mesos abans de la seva última desfilada en comitiva a la plaça de Linares.

Va succeir el 24 de setembre de 1935

A Barcelona va tenir lloc una anècdota molt curiosa el  24 de setembre de 1935. Eren les festes de Barcelona, es celebrava la tradicional cursa de La Mercè. Hi havia una correguda de 8 bous de la ramaderia de Atanasio Fernandez i torejaven Marcial Lalanda, Manolo Bienvenida, Fermin Espinosa”Armillita Chico” i Victoriano de la Serna.

Quan va sortir el sisè bou, la gent rigué per la desfiguració del bou, era un bou al que li mancava la cua. Es deia Clavelito i el va torejar Armillita Chico, tot i patir aquesta imperfecció va ser el bou que va proporcionar el major èxit en la carrera del torero mexicà.

Diuen les cròniques de l’època que va torejar bé de capa i que va clavar tres grans parells de banderilles. Va brindar la seva obra al prestigiós senyor Vasconcel, que estava a la barrera amb la seva esposa. Va  desgranar una històrica faena amb la muleta que el públic va saber apreciar. Després d’una gran estocada va  rodar el toro i el públic present va embogir, mostrant mocadors blancs. Se li van concedir les dos orelles com a premi i com que el toro no tenia cua, li van atorgar també una pata, després va donar dues voltes a l’anell per saludar, enmig d’una gran ovació.