Toño Matilla a respón a Burladero

Toño Matilla. Foto:Burladero

L’empresari Toño Matilla, gestor de la plaça Monumental de Barcelona, ha tingut un encontre virtual amb l’afició aquest matí, gracies al portal Burladero.com. Tal i com ja es va anunciar ahir des de vadebraus.eu, també volia participar en aquest encontre i es va posar d’acord amb Burladero.com per enviar-li les preguntes recollides per la nostra part. A les 11 del matí  hem enviat un recull de 9 preguntes formulades pels nostres seguidors, de les que no s’ha contestat cap. Tot i que part de Burladero.com no s’ha donat cap explicació per la no inclusió de les nostres preguntes en aquest encontre, imagino que haurà estat per la manca de temps. No obstant, faré arribar el recull de les nostres preguntes a l’empresari Toño Matilla, per que les pugui respondre.

De l’encontre virtual d’aquest matí, les qüestions mes interessants que estan implicades amb la seva activitat a Barcelona, son les següents: Continua llegint

De qui parlem?

Va ser un torero novell i avui es un important empresari i apoderat. Va néixer a Figueres (Girona). Va debutar amb públic a una plaça portàtil instal·lada a Mataró. Va emigrar a França on va actuar en moltes ocasions. A l’any 1954 va debutar amb cavalls a la plaça de Vistalegre, posteriorment va torejar gairebé sempre per places catalanes. Es va retirar molt jove per dedicar-se plenament als despatxos taurins, com apoderat i empresari, juntament amb altre torero de Figueres, l’Enrique Patón, amb qui gestiona la plaça de Vinaros i amb el qui va apoderar als toreros Curro Caro i Manolo Martín. Al 2006 va ingressar a la empresa Taurodelta que gestiona la plaça de Las Ventas. Com a representant, va apoderar a toreros de categoría com Emilio Muñoz, Luis Francisco Esplà i Juan Bautista.

Si encara no saps qui es , continua lleguint. Continua llegint

Arte, de Almudena Grandes

Almudena Grandes

Us presento a Almudena Grandes, escriptora i taurina. Autora dels llibres “Atlas de geografía humana”, “Las edades de Lulú”, “Te llamaré Viernes”“El Corazón Helado” o “Malena es un nombre de tango” amb el que va vendre més de 200.000 exemplars. Ahir va fer una crida en favor de la continuïtat de les curses de braus a Catalunya, remitint una carta al diari El País:

Sé que algún día sucederá. Al menos, si lo permiten los terremotos, los tsunamis, las inundaciones, las tormentas perfectas, las imperfectas y las de hielo. Si nuestra civilización sobrevive a sus efectos, algún día desaparecerán. Preferiría no estar presente pero, de lo contrario, sobreviviré a su pérdida sin oponer una resistencia patética, plagada de tópicos pobres, tan mal estructurados como los que esgrime el enemigo.

No descompondré la figura, porque los taurinos, antes que a decir olé, aprendemos a ser elegantes.

Dar, o no dar, espectáculo. Venirse arriba. Cambiar de tercio. Entrar al trapo. Salir a hombros. O por la puerta grande. Ponerse el mundo por montera. Estar aseado. Hacer una faena de aliño. Lleno hasta la bandera. El cartel de no hay billetes. Echar las patas por alto. Dar la alternativa. Colgar los trastos. Jugarse el tipo. Atarse los machos. Hacer el paseíllo. Entrar por derecho. Buscar la ruina. ¡Música, maestro! Sacar los pañuelos. Echar un capote. Dar una larga cambiada. Pinchar en hueso. Estar para el arroz. Cortar las dos orejas. Dar la vuelta al ruedo. Ver los toros desde la barrera…

Podría seguir, pero no es sólo el idioma. También la plástica, la música, la estética. Y no voy a detenerme en los hígados de las ocas, en la guerra, en la explotación, en nuestra propia naturaleza animal, pero no me digan que la Fiesta no tiene que ver con la cultura. Hablen de crueldad, de sangre, de sufrimiento, y lo admitiré aunque me prive de la única liturgia que respeto, la emoción incomparable del único milagro al que he asistido jamás, 600 kilos y dos pitones en punta, un hombre desarmado, una muleta, y el arte que le salva de la muerte.

Tampoco voy a intentar explicarles eso, no teman. Entiendo, incluso, que no lo entiendan. Pero, en nombre de la propia cultura, por favor, tonterías, las justas.

Opinions importants

Personantges catalans tant notables e internacionals com el cantautor Joan Manuel Serrat i el dissenyador de la prestigiosa marca Custo Barcelona, Custo Dalmau. S’han pronunciat aquests dies en favor de la llibertat i la continuïtat dels toros a Catalunya. Serrat en un acte de promoció del seu nou disc ha manifestat “Creo que en esta vida los espacios de libertad de cada quien son los espacios de libertad de cada quien. Cada uno puede hacer lo que quiera sin negarle al otro lo que desee hacer”.

Per la seva banda el dissenyador Custo Dalmau es mostra valent en una més que  suggerent imatge, elegida com a portada d’ una entrevista publicada al diari El Correo, en la que imita l’actitud d’un torero citant un bou, simulant amb una perxa i una samarreta l’estoc i la muleta.

Paraula de Molés

-No soc partidari de cap prohibició.- Poques paraules, i molt escuetament, com si m’estigues fent un pase de muleta. Això em va dir Manolo Molés quan li vaig preguntar que pensaba sobre que Radio Barcelona deixés d’emetre el programa de Los Toros per la FM, a Catalunya només es pot escoltar el programa lider de comunicació taurina per l’AM, aquesta decisió d’una empresa privada va tenir les seves conseqüencies, la de perdre milers d’oïents a hores intespestives, oïents que com jo, els agraim per altra banda, les hores de son que hem guanyat les nits dels diumenges. 

Però les conseqüències de la ILP traspassaran la frontera de l’Ebre, no només afectaràn Catalunya, ja que, igual que amb l’Estatut, tot el que es devaneixi al Parlament tindrà ressò en la resta de l’Estat. El mestre Manolo Molés, l’informador tauri per excel·lència, s’ha manifestat en un article contra la classe política catalana degut a aquesta intenció de prohibir els braus a Catalunya. Torno a repetir, i n’hem de ser conscients tots, i no solament en aquest tema en particular, els politics (prinicpalment, s’hi jugen el govern de l’Estat),  els aficionats, els no aficionats, els votants, els ciutadans, tots. Les decisions que es prenen al Parlament de Catalunya, tenen repercussió en la resta d’Espanya. A continuació us recomano llegir un article de Manolo Molés, publicat a La Tribuna de Salamanca, el dia 10 d’Octubre de 2009. (cliquéu a l’article per poder llegir-lo amb claredat).